CRISTÈL·LASSI۞
Hi havia una vegada, un nen i una nena que eren germans i jugaven sempre junts.
Un dia, la germana anomenada Laira, no va anar a l'escola perquè tenia febre, però al migdia ja es trobava bé i va anar a cercar el seu germà Sefír al col·legi.
De camí a casa, la Laira, que havia estat jugant pel traster, li va contar a en Sefír que havia trobat una cosa molt bonica i brillant.
En arribar a casa, van entrar per la porta del darrera per anar al traster. Quan van entrar-hi, la Laira es va aturar en sec, va apropar-se a un llitet de pepes que feia anys que no jugava, (la raó per la qual estava plena de teranyina) va ficar la mà entremig d' una manta i va treure un cristall, un cristall preciós de forma rodona, que es va posar a brillar i tota l'habitació s'il·luminà d'un blau translúcid. En un tres i no res, els dos germans van quedar convertits en homenets del tamany d'una rateta, i llavors, el cristall rodó adoptà forma de cara i es posà a parlar:
- Soc en Därkas, el rey dels cristalls. Nosaltres, els cristal·lins necessitem la vostra ajuda, -Deia- perquè hi ha un monstre que totes les nits ens destrossa el poble i ens roba la llum. (per a ells la llum és com la sang) Per això vos demanem que acabeu amb aquell monstre horrible i torneu la pau a Cristèl·lassi, el nostre món.-
Els nens flipaven. Com podia ser què s' hagussin fet petits? Com podia ser què un cristall parlàs? Com podia ser què...?
Després d'uns moments de silenci, la Laira s'acostà a en Sefír per parlar-ne del tema. Finalment, el Sefír va demanar-li:
- Bé, i què hem de fer per anar a Cristèl·lassi?-
- Avui -Va li va dir Därkas- a les 23:30h de la nit, haureu d'agafar aquest cristall amb totes dues mans cadascun, vos apareixeran 16 portes, heu d'entrar per la setena.-
- I què passa si entrèm per una altra? - Es va impacientar Laira.
- Què anireu a un altre món - Va afanyar-se a dir Därkas.
Laira va callar.
- És molt perillós aquest monstre? - Li va demanar Sefír.
- La veritat es què és una mica subnormal, de vegades s'estampa contra les parets... Però es gran, pelut i té ales.- Va explicar-li Därkas.
Després de les altres explicacions, el cristall va tornar a la seva forma i la Laira i el Sefír també . L'habitació havia deixat de brillar i els germans no es podien explicar el que havia passat.
Llavors van sentir la veu de la mare:
- Nens, a dinar! - Va dir.
Tots dos van còrrer a la taula, i després d'això no va passar res extrany.
Quan van ser les 23:30h, l'habitació de la Laira s'il·luminà altra vegada, (perquè ella guardava el cristall) la nena va anar a cercar el seu germà i es van tornar miniatures de nou.
- Ara només falta agafar el cristall - Va dir-li Sefír.
Però la Laira se l'havia deixat damunt del llit i ara no hi arribaven. Encara que ho van intentar de moltes maneres, no van aconseguir agafar-lo fins que va entrar a l'habitació el seu gat Arc.
- Arc! Vine aquí bonic! -Cridà Laira.
El gat mirà la xiqueta petitona i s'acostà a ensumar-la. I Sefír va començar a explicar-li el que passava, pensant que el gat ho entendria, i així va ser, Arc va comprendre el que passava i va acotar-se perquè els nens es pugessin al seu damunt. Després va pegar un bot al llit i va tornar a acotar-se.
- Moltes gràcies! Moltes gràcies! - Li agraïen ells.
I abans d'agafar el cristall, Sefír va pensar que podrien endur-se a Arc amb ells.
-Quina bona idea! - Exclamà sa germana - A més, ell no s'ha fet petit, seria de gran ajuda.
Total: van agafar el cristall i van entrar tots tres per la setena porta. Quan van ser allà, els esperava Därkas en persona, que els va guiar fins a l'entrada d'una cova.
- És aquí - Va dir - Totes les nits surt d'aquí aquell monstre a les 12 en punt, jo vos espere a Cristèl·lassi. Molta sort!- Va dir, mentre fugia amb la cua entre les cames.
Laira i Sefír, montats al llom d'Arc, li demanaren a aquest que es separés una mica de l'entrada. Arc ho va fer i després d'esperar una estona va sortir de la cova un simple rata-pinyada.
Els nens van quedar petrificats. Era aquell el monstre dels què tots parlaven? Però si només era una rata-pinyada què s'havia colat per la porta accidentalment!
De pedra com estaven, van notar que Arc es movia, va anar cap a la rata-pinyada i li va donar una forta rapinyada.
Aquell " Monstre Terrorífic " , com l'anomenaven molts, estava ara estirat a terra, mort per la rapinyada que li havia ficat l'Arc.
En això, tots el cristal·lins van sortir del poble i es van aproximar on eren ells.
Därkas, somrient, va fer entrar un criat amb una medalla de cristall preciós. Després va demanar:
- Qui de vosaltres l'ha matat? - Va dir referint-se als dos germans.
- Ell - Va dir Sefír, senyalant l'Arc - Ell l'ha matat, així que ell es mereix la medalla. -
Dit i fet, van posar-li a l'Arc aquella medalla preciosa de collar. Ara tots els cristal·lins se'l miraven agraïts i una mica cegats per la brillantor tan pura que emitia.
Després es van despedir de tots i van marxar al seu món de nou. I la Laira, en Sefír i l' Arc se'n anaren a dormir.
BOOM BOOM BOOM !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Sonava la porta de l'habitació de la Laira.
- Laira! Va que arrives tard al col·legi! - Cridava sa mare.
Laira es va llevar, eren les 8:30h, feia ja mitja hora que es tenia que haver despertat. Llavors s'enrecordà del que havia somiat aquell vespre:
- Cristèl·lassi... - Deia fluixet - Quin somni més bonic... -
En aquell moment, li va saltar al damunt l'Arc, i la xiqueta va veure que portava un collar nou.
♪ FI ♪
♥ NURA MIRALLES SALOM ♥
27/04/08
۩
