El regal que menys m'ha agradat

El regal que menys m'ha agradat va ser quan vaig complir nou anys. M'ho va regalar la meva tia Carmen.
El regal va ser una pepa a la que havia de donar el menjar, dur-la al lavabo i, si es posava malalta, cuidar-la.
No em va agradar perquè jo tenia nou anys i a aquella edat ja no jugava amb les pepes.
Clar, jo no sabia que era una pepa, però quan la vaig obrir...Em va quedar una cara d'ensurt, però no va durar molt ja que havia de canviar-la perquè sinó la meva tia sospitaria. La meva mare em va dir que sinó volia la pepa que almenys li donés a una persona que li tragués profit.
Jo li vaig dir que sí, que donaria la pepa a una cosina meva. Després va venir la meva padrina i em va demanar si m'havia agradat el regal. Jo li vaig contestar que no, però ella em va explicar que la meva tia ho havia comprat amb molta il·lusió i que com a mínim jugués una vegada davant d'ella, perquè així ella veuria que al manco el regal m'havia agradat.

Esther Fernández