El paraigües i el tassó ( Inspirat en "Les vacances d'Hegel" (Magritte 1958)
Hi havia una vegada un home que es deia Marc i que es va comprar un paraigües nou.
Un dia que plovia va caure un raig i el paraigües es va foradar. En Marc no sabia què fer amb el paraigües però si el tirava era com perdre doblers. Així que va cridar a en Pep perquè l’ajudés.
En Pep va tenir la idea de posar un tassó perquè quan plogués, l’aigua no el banyés.
Al dia següent va ploure i se li va caure el tassó, i va tornar a cridar a en Pep perquè li donés una altra idea. En Pep li va dir que aferrés el tassó amb “super-glue”.
Al dia següent va tornar ploure i el tassó no va caure, però es va omplir i es va caure tota l’aigua. Va cridar a en Pep, i ell li va dir que llevés el tassó i posés un tros de tela. Però en Marc no sabia com llevar el tassó del paraigües, ja que estava aferrat amb “super-glue” i tampoc sabia com buidar l’aigua per beure-se-la.
Va cridar a en Pep perquè li donés un idea. La idea era rompre el tassó, però en Marc va dir que era com perdre doblers.
Un dia que plovia molt va caure un raig al tassó i es va partir per la meitat.
En Marc aquesta vegada ja sabia què fer, així que va rompre el tassó sense importar-li si tirava doblers o no.
Després va tallar un tros de la seva camisa, tenia un altra problema era que no sabia cosir així que la va dur a una joieria pensant que allà li cosirien el tros de tela amb el paraigües. Quan el varen atendre va fer un ridícul enorme, així que se'n va anar a la casa de la seva mare. La seva mare li va cosir i li va dir:
-Ai, ninet meu, encara vens a la teva mare perquè et cusi la roba o les coses; si fossis un poc més responsable i escollissis millor les coses no et passaria res d’això.-
En Marc li va donar les gràcies, però va tenir tanta mala sort que ja no va ploure més.
Paula Ciriano, Iman Nakhli, Melissa Renteria i Esther Fernández
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada